Com tractar els rendiments procedents de la realització d’un curs o conferència en l’IRPF

És freqüent que determinats treballadors per compte d'altri o professionals autònoms obtinguin, a banda dels seus ingressos ordinaris, ingressos addicionals per impartir cursos. Vegeu a continuació com tributen aquestes rendes.

Dos tipus de rendiments:

• Doble naturalesa. Les rendes obtingudes per impartir cursos i conferències poden tenir una doble qualificació a l'IRPF: rendiments del treball o rendiments d'activitats professionals. La seva tributació dependrà de quin d'aquests dos grups de rendiments hagin de ser incloses.

• Rendiments dels treball. Es consideren rendiments del treball no només aquells que procedeixin d'una relació laboral, sinó també aquells que deriven, directament o indirectament, del treball personal i no tenen el caràcter de rendiments d'activitats econòmiques –són els anomenats rendiments del treball assimilats - [L’IRPF, art. 17.1]. Entre ells hi ha els procedents d'impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars[L’IRPF, art. 17.2.c], per la qual cosa, en general, aquest tipus de rendes es consideren com a rendes del treball.

• Activitat professional. Això no obstant, de manera excepcional, si per obtenir aquests rendiments procedents d'impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars el professional està duent a terme una activitat que implica l'ordenació per compte propi de mitjans de producció o de recursos humans, aquests rendiments percebuts es consideren rendes d'activitats econòmiques [L’IRPF, art. 173 i 27].

• Criteri d'Hisenda. En concret, Hisenda considera que s'han de declarar rendiments d'activitats econòmiques (professionals) en els supòsits següents [DGT V1473-22]:

  • Quan el mateix formador intervingui com a organitzador dels cursos, oferint-los al públic i concertant, si escau, la intervenció d'altres conferenciants.

  • Quan participi en els resultats pròspers o adversos que derivin d'aquests esdeveniments.

  • O bé quan ja vingués exercint activitats econòmiques i imparteixi aquests esdeveniments respecte a matèries relacionades directament amb l'objecte de la seva activitat, de manera que es pugui entendre que es tracta d'un servei més dels que presta.

Efectes per al pagador

Tipus de retenció. Des del punt de vista del pagador d'aquest tipus de rendes, la retenció que cal aplicar també depèn de la qualificació que s'hagi de donar als rendiments:

• Quan es tracti de rendes de treball, el tipus de retenció és del 15% [IRPF, art. 80.1.4].

• En cas de rendiments d‟activitats professionals, el tipus de retenció, en general, també és del 15%. Això no obstant, si es tracta d'un professional que es troba a l'any d'inici de l'activitat o en els dos següents, podeu sol·licitar una retenció reduïda de només el 7% [IRPF, art. 95.1].

Aquesta distinció quant al tipus de rendes també ha de ser reflectida pel pagador al model 190: clau F (rendiments del treball) o clau G (activitats professionals).

Efectes del perceptor

Dades fiscals

La forma en què s'hagin informat aquestes rendes també és rellevant per al perceptor, ja que Hisenda li remetrà les dades fiscals del seu IRPF sobre la base del que hagi fet constar el pagador al model 190. Si aquest ha informat incorrectament la clau, caldrà que el perceptor, en rebre les dades fiscals, les torni a classificar manualment al programa Renda Web. 

Tractament de les despeses

• Despeses deduïbles. Quan es realitza aquest tipus de formacions és habitual que el docent també incorri en despeses diverses (quilometratge -si s'ha desplaçat amb el seu propi vehicle- o transport públic, estada -si és a ciutat diferent-...). El tractament d’aquestes despeses variarà novament en funció de la qualificació que tinguin els rendiments percebuts (treball o activitat professional).

• Del treball. Si el docent ha de declarar els ingressos dels cursos com a rendiments del treball, aquests se sumaran a la resta de rendes del treball anuals, per la qual cosa només es podrà deduir les despeses taxades que fixa la normativa: Seguretat Social, quotes sindicals, despeses de litigis, els 2.000 euros en concepte “d'altres despeses”, etc. Així doncs, no es poden deduir en cap mesura les despeses que hagi suportat pels cursos [L’IRPF, art. 19.2].

• Abonats per l’organitzador. No obstant això, pot passar que l'entitat promotora de la formació aboni al docent unes quantitats addicionals a tant alçat per les despeses que ha tingut. En aquest cas, el docent haurà de declarar aquestes quantitats com a més rendes del treball i no podrà acollir-se a l'exempció per despeses d'estada -per exemple, 53,34 euros al dia amb pernocta- que poden aplicar els treballadors per compte d'altri [IRPF, art. 9].

Segons Hisenda, aquestes quantitats només estan exemptes quan deriven d’una relació laboral o estatutària, no quan corresponen a rendiments del treball assimilats [DGT V3470-16].

• Compensació. Ara bé, malgrat això, Hisenda ha reconegut que si el docent acredita documentalment totes les despeses que ha suportat per poder assistir al curs i l'organitzador de l'esdeveniment es limita a compensar aquestes despeses, el professional no haurà de declarar com a ingrés les quantitats que percebi de l'organitzador per aquest motiu [DGT V3470-16].
  
  Entre les despeses que poden ser compensades es troben les següents:
  
  Despeses de locomoció (tren, avió o autocar) i allotjament (hotel) del conferenciant, tant a nom de l'entitat organitzadora (en aquest cas serien suplerts) com a nom del conferenciant.

Aquesta informació és de caràcter general i no constitueix assessorament jurídic. Per rebre assessorament o ampliar aquesta informació poden posar-se en contacte amb el nostre despatx.Aquesta informació és de caràcter general i no constitueix assessorament jurídic. Per rebre assessorament o ampliar aquesta informació poden posar-se en contacte amb el nostre despatx