El Tribunal Suprem permet deduir les retribucions als socis-administradors

El Tribunal Suprem, en la seva sentència del 9 de maig de 2025 (STS 2127/2025), ha posat fi a una de les qüestions més discutides en matèria fiscal: la deduïbilitat a l’Impost sobre Societats de les retribucions que perceben els socis-administradors, encara que els estatuts socials estableixin que el càrrec és gratuït.

Aquesta resolució suposa un canvi de criteri rellevant per a moltes societats familiars i petites empreses, que fins ara veien com Hisenda rebutjava aquestes despeses per considerar-les “liberalitats”.

Una nova doctrina: la realitat econòmica per davant de la formalitat

El Suprem conclou que quan les retribucions corresponen a serveis reals i acreditats, no poden qualificar-se de liberalitats.

Per tant, són despeses deduïbles sempre que:

-       Es tracti de pagaments efectius i justificats.

-       Estiguin relacionats amb l’activitat de l’empresa i orientats al seu benefici.

-       Estiguin correctament comptabilitzats.

A més, el Tribunal estableix que correspon a l’Administració Tributària provar el contrari si vol rebutjar la deducció.

El final de la “teoria del vincle” 

Fins ara, Hisenda aplicava la coneguda “teoria del vincle”, segons la qual totes les funcions de l’administrador formaven part inseparable del seu càrrec social, de manera que si els estatuts no preveien retribució qualsevol pagament es considerava una despesa no deduïble.

El Suprem trenca amb aquest plantejament, donant prioritat al criteri de realitat econòmica per sobre de la rigidesa formal.

L’incompliment mercantil no invalida la deducció fiscal

El Tribunal també recorda que una infracció mercantil no té efectes automàtics en l’àmbit fiscal.

És a dir, el fet que els estatuts no regulin la retribució dels administradors no impedeix la seva deduïbilitat si es demostra que la despesa és real i necessària.

A més, interpreta de manera restrictiva l’article 15.f de la Llei de l’Impost sobre Societats, que exclou les despeses derivades d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic. Aquesta limitació, segons el Suprem, només és aplicable en casos greus, com suborns o conductes il·lícites, no en simples defectes formals.

Més seguretat jurídica per a les empreses

Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem aporta més claredat i seguretat jurídica a les societats, especialment a les empreses familiars.

El que realment importa és que la retribució respongui a serveis efectius i que estigui debidament documentada i comptabilitzada.

A partir d’ara, aquestes despeses podran ser deduïdes encara que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec.

Anterior
Anterior

Acomiadament objectiu per ineptitud sobrevinguda sense ajustos raonables: la nul·litat per discriminació

Siguiente
Siguiente

Ajornament de deutes amb Hisenda: fins a 50.000 € sense necessitat de garanties