Mesures per a impulsar la creació i el creixement de les empreses

La Llei 18/2022 (BOE 29-09-2022) té per objecte impulsar la creació i el creixement empresarial a través de l'adopció de diverses mesures que entren en vigor el 19 d'octubre de 2022, amb algunes excepcions.

Factura electrònica sector privat entre empresaris i professionales

L'article 12 de la Llei 18/2022 modifica l'article 2 bis de la Llei 56/2007 de mesures d'impuls de la Societat de la Informació per a establir que, a l'efecte del que es disposa en aquesta llei, tots els empresaris i professionalsestaran OBLIGATS a expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals. El destinatari i l'emissor de les factures electròniques hauran de proporcionar informació sobre els estats de la factura.

Les solucions tecnològiques i plataformes ofertes per empreses proveïdores de serveis de facturació electrònica als empresaris i professionals hauran de garantir la seva interconnexió i interoperabilitat gratuïtes. De la mateixa manera, les solucions i plataformes de facturació electrònica pròpies de les empreses emissores i receptores hauran de complir els mateixos criteris d'interconnexió i interoperabilitat gratuïta amb la resta de solucions de facturació electrònica. El procediment d'acreditació de la interconnexió i la interoperabilitat de les plataformes es determinarà reglamentàriament.

Durant un període de quatre anys des de l'emissió de les factures electròniques, els destinataris podran sol·licitar còpia de les mateixes sense incórrer en costos addicionals.

El receptor de la factura no podrà obligar al seu emissor a la utilització d'una solució, plataforma o proveïdor de serveis de facturació electrònica predeterminat.

Els sistemes i programes informàtics o electrònics que gestionin els processos de facturació i conservin les factures electròniques hauran de respectar els requisits als que es refereix l'article 29.2.j) de la Llei 58/2003 General Tributària, i el seu desenvolupament reglamentari.

Per als empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a vuit milions d'euros aquestes novetats en la facturació electrònica produiran efectes a l'any d'aprovar-se el desenvolupament reglamentari. Per a la resta dels empresaris i professionals, produirà efectes als dos anys d'aprovar-se el desenvolupament reglamentari.

L'entrada en vigor de l'article 12 de la Llei 18/2022 està supeditada a l'obtenció de l'excepció comunitària dels art. 218 i 232 de la Directiva 2006/112/CE .

Per reglament es determinaran els requisits tècnics i d'informació a incloure en la factura electrònica a l'efecte de verificar la data de pagament i obtenir els períodes mitjans de pagament, els requisits d'interoperabilitat mínima entre els prestadors de solucions tecnològiques de factures electròniques, i els requisits de seguretat, control i estandardització dels dispositius i sistemes informàtics que generin els documents.

El termini per a aprovar aquests desenvolupaments reglamentaris serà de sis mesos a comptar des de la publicació en el BOE de la llei 18/2022

Mesures per a agilitzar la creació d'empreses

Modifica el Text Refós de la Llei de Societats de Capital (RD Leg 1/2010 TRLSC) i La Llei 14/2013 de suport a emprenedors i la seva internacionalització.

El capital social mínim d'una societat de responsabilitat limitada (SRL) és d'un euro (abans era de 3.000 euros).

Addicionalment, s'introdueixen dues regles específiques a aplicar per les SRL mentre el seu capital no assoleixi els 3.000 euros: la primera, que haurà de destinar-se a reserva legal una xifra almenys igual al 20 % del benefici fins que juntament amb el capital social aconsegueixi l'import de 3.000 € i, la segona, que en cas de liquidació, si el patrimoni de la societat fos insuficient per a atendre el pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l'import de 3.000 € i la xifra del capital subscrit.

La reducció del capital social mínim exigit a un euro, porta aparellada l'eliminació de la possibilitat de crear societats en règim de formació successiva. Les societats subjectes a aquest règim amb anterioritat al 19 d'octubre de 2022 podran optar per modificar els seus estatuts per a deixar d'estar sotmeses al mateix i regir-se, mentre el seu capital social no aconsegueixi la xifra de tres mil euros, per les noves regles establertes en l'article 4 del TRLSC per a les SRL. Mentre no modifiquin els seus estatuts i no aconsegueixin la xifra de capital social de tres mil euros, les societats continuaran subjectes a les regles de l'apartat 2 de la disposició transitòria segona de la Llei 18/2022, en línia amb les del suprimit art.4 bis del TRLSC.

Els notaris i els intermediaris que participin en la creació de les SRL hauran d'informar als fundadors dels avantatges d'emprar els Punts d'Atenció a l'Emprenedor (PAE) i el Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE), per a la seva constitució i la realització d'altres tràmits lligats a l'inici de la seva activitat.

Tots els notaris han d'estar disponibles a l'Agenda Electrònica Notarial i en disposició de dur a terme la constitució de societats a través de CIRCE. 

Deroga el títol XII del TRLSC relatiu a la societat limitada nova empresa i les disposicions addicionals que el complementen. Estableix un règim transitori per a les societats nova empresa existents a 19 d'octubre de 2022, que es regiran per les disposicions reguladores de les societats de responsabilitat limitada i utilitzaran la denominació SRL, segons estableix la disposició tercera de la Llei 18/2022.

Emprenedor de Responsabilitat Limitada. Amb la modificació de l'article 8 de la Llei 14/2013 s'amplia la limitació de responsabilitat als béns d'equip productiu afectes a l'explotació i els que reemplacin degudament identificats en el Registre de Béns mobles i amb el límit del volum de facturació agregat en els dos últims exercicis.

Els fundadors d'una SRL podran optar per la constitució de la societat mitjançant escriptura pública amb format estandarditzat i estatuts tipus. Els models simplificats dels estatuts-tipus i dels d'apoderament en el format estandarditzat hauran d'estar disponibles en totes les llengües oficials en totes les CCAA. Es precisa que la publicació de la inscripció de la societat en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil estarà exempta del pagament de taxes.

El Ministeri de Justícia regularà mitjançant ordre ministerial l'escriptura de constitució de les SRL amb un format estandarditzat i amb camps codificats per a les SRL que es constitueixin mitjançant el Document Únic Electrònic (DUE) i que adoptin la fórmula de consell d'administració com a sistema d'administració.

La inscripció definitiva de l'escriptura de constitució de la SRL mitjançant escriptura pública amb format estandarditzat sense estatuts tipus es realitzarà dins del termini de 5 dies comptats des del següent al de la data del seient de presentació.

Les societats civils pel seu objecte que no tinguin forma mercantil constituïdes conforme al dret comú, foral o especial que els sigui aplicable podran inscriure's en el Registre Mercantil d'acord amb les normes generals del seu Reglament quan li siguin aplicables, i en la inscripció primera constaran les circumstàncies establertes en la disposició addicional vuitena de la Llei 18/2022.

Es reconeix la figura de les Societats de Benefici i Interès Comú, com aquelles societats de capital que, voluntàriament, decideixin recollir en els seus estatuts, el seu compromís amb la generació explícita d'impacte positiu a nivell social i mediambiental a través de la seva activitat, i el seu sotmetiment a majors nivells de transparència i rendició de comptes en l'acompliment dels esmentats objectius socials i mediambientals, i la presa en consideració dels grups d'interès rellevants en les seves decisions. Mitjançant desenvolupament reglamentari es contemplaran els criteris i la metodologia de validació d'aquesta nova figura empresarial.

Mesures per a lluitar contra la morositat comercial

Per al càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors que haurà de constar en l'informe de gestió de les societats que no puguin presentar compte de pèrdues i guanys abreujada, la disposició addicional vuitena del TRLSC (RD Leg 1/2010) estableix que la data de recepció de la factura no podrà entendre's com a data d'inici del termini de pagament excepte per als supòsits que assenyala expressament la Llei 3/2004 de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Les societats mercantils cotitzades publicaran a la seva pàgina web, a més del seu període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als seus proveïdors, segons estableix la disposició addicional tercera de Llei 15/2010 de modificació de la Llei de mesures de lluita contra la morositat. Aquesta mateixa informació l’hauran de publicar les societats mercantils no cotitzades que no presentin comptes anuals abreujats a la seva pàgina web, si en tenen. En ambdós supòsits, aquesta informació s'inclourà en la memòria dels seus comptes anuals.

En relació amb la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, reforça la normativa per a garantir que els adjudicataris abonin en temps el preu pactat amb els subcontractistes.

En els contractes subjectes a regulació harmonitzada i, a més, en aquells el valor estimat dels quals sigui igual o superior a dos milions d'euros, quan el subcontractista o subministrador exerciti enfront del contractista principal, en seu judicial o arbitral, accions dirigides a l'abonament de les factures una vegada excedit el termini fixat, l'òrgan de contractació, sense perjudici que continuï desplegant tots els seus efectes, procedirà a la retenció provisional de la garantia definitiva la qual no podrà ser retornada fins al moment en què el contractista acrediti l'íntegra satisfacció dels drets declarats en la resolució judicial o arbitral ferma que posi terme al litigi.

En els contractes d'obres i en els contractes de serveis el valor estimat dels quals superi els 5 milions d'euros i en els quals l'import de la subcontractació sigui igual o superior al 30% del preu del contracte en els quals les Administracions Públiques estan obligades a comprovar el compliment dels pagaments, el contractista haurà d'aportar en cada certificació d'obra, certificat dels pagaments efectuats als subcontractistes del contracte.

Quan, mitjançant resolució judicial o arbitral ferma, quedés acreditat l'impagament pel contractista a un subcontractista o subministrador vinculat a l'execució del contracte en els terminis previstos en la Llei, i aquesta demora en el pagament no vingui motivada per l'incompliment d'alguna de les obligacions contractuals assumides pel subcontractista o pel subministrador en l'execució de la prestació, la penalitat podrà arribar fins al 5% del preu del contracte, i podrà reiterar-se cada mes mentre persisteixi l'impagament fins a aconseguir el límit conjunt del 50% d'aquest preu. La garantia definitiva respondrà de les penalitats que s'imposin per aquest motiu.

Modifica la Llei General de Subvencions perquè el compliment dels terminis de pagament es converteixi en un criteri d'accés a les subvencions públiques, en determinats suposats.

En les subvencions d'import superior a 30.000 euros, quan els sol·licitants siguin únicament subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 3/2004, no podran obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora les empreses que incompleixin els terminis de pagament previstos en la citada Llei. Aquesta circumstància haurà d'acreditar-se.

Quan el beneficiari d'una subvenció pública sigui una empresa, les despeses subvencionables en els quals hagi incorregut en les seves operacions comercials hauran d'haver estat abonats en els terminis de pagament previstos en la normativa sectorial que li sigui aplicable o, en el seu defecte, en els establerts en la Llei 3/2004.

Modifica la Llei 3/1991 de Competència Deslleial per a considerar acte de competència deslleial l'incompliment reiterat de les normes de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Altres mesures

Amb la finalitat d'eliminar obstacles a les activitats econòmiques introdueix millores en algunes normes reguladores.

Exclou de l'àmbit d'aplicació de la Llei 20/2013 de garantia de la unitat de mercat a les matèries de l'àmbit tributari, i es crea l'Observatori de Bones Pràctiques Reguladores.

Modifica la Llei 12/2012 de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis, ampliant el catàleg d'activitats exemptes de llicència, instant la nova Conferència Sectorial per a la Millora Reguladora i el Clima de Negocis per a elaborar una nova ordenança tipus per a l'exercici d'activitats comercials minoristes i prestació de serveis, així com impulsant a l'adopció, en coordinació amb altres Conferències Sectorials, d'ordenances tipus d'actes de control i intervenció municipal en altres activitats econòmiques.

Introdueix en la Llei 5/2015 de foment del finançament empresarial el nou règim jurídic de les plataformes de finançament participatiu, distingint entre les que estan harmonitzades pel Dret de la UE i les que no estan harmonitzades. També regula la possibilitat que aquestes plataformes puguin agrupar els inversors com a una SRL,l'objecte social de la qual i única activitat consisteixi a ser tenidora de les participacions de l'empresa en què s'inverteix o en la concessió de préstecs a aquesta empresa, una entitat subjecta a la supervisió de la CNMV, del Banc d'Espanya o de la DGSFP, així com d’altres figures que s'utilitzin habitualment per a aquests fins en altres països de la UE. Aquestes modificacions entren en vigor a partir del 10 de novembre de 2022.

Els proveïdors de serveis de finançament participatiu autoritzats hauran de presentar davant la CNMV la documentació que justifiqui que compleixen amb els requisits establerts en l'article 12 del Reglament (UE) 2020/1503, per a poder continuar prestant els serveis de finançament participatiu inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament a partir del 10 de novembre de 2022.

Modifica la Llei 35/2003 que regula les Institucions d'Inversió Col·lectives (IIC) per a suprimir l'obligatorietat de l'informe trimestral. La societat gestora, per a cadascun dels fons d'inversió que administri, i les societats d'inversió hauran d'indicar en cada fullet si proporcionaran informació trimestral de manera voluntària.

A més, qualsevol comunicació a partícips o accionistes haurà de ser remesa per mitjans telemàtics, tret que no hagin estat facilitades les dades necessàries o s'hagi manifestat per escrit la preferència per rebre-la físicament, i en aquest cas se li remetrà en paper, sempre de manera gratuïta.

Les Societats gestores d'Institucions d'Inversió Col·lectiva (SGIIC) poden revestir la forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada. Entre les seves activitats, s'afegeixen els fons d'inversió a llarg termini europeus (FILPE), i altres vehicles d'inversió col·lectiva regulats per la normativa de la UE en els termes de la Llei 22/2014.

Modifica la Llei 22/2014 de les entitats de capital de risc, per a introduir la figura i requisits de les entitats d'inversió col·lectiva de tipus tancat de préstecs l'objecte principal de les quals consisteix en la inversió en factures, préstecs, crèdit i efectes comercials d'ús habitual en l'àmbit del tràfic mercantil.

Les entitats de capital de risc (ECR) podran estendre el seu objecte principal a la inversió en entitats financeres l'activitat de les quals es trobi sustentada principalment en l'aplicació de tecnologia a nous models de negoci, aplicacions, processos o productes.

També flexibilitza el règim de diversificació de les inversions de les ECR amb la finalitat d'adaptar-los als estàndards i pràctiques internacionals del sector, i redueix el desemborsament inicial d'aquestes societats del 50% al 25% del capital social subscrit. La resta del capital social subscrit en el moment de la constitució haurà de desemborsar-se en un període de 12 mesos des del seu registre en la CNMV.

A més, flexibilitza el requisit que exigeix a les empreses objecte de l'activitat de les ECR-Pyme de tenir com a màxim 250 empleats per a elevar aquest màxim a 499.