Impugnació de les autoliquidacions de l'impost sobre el patrimoni
L'impost sobre el patrimoni va ser tècnicament suprimit el 2008 amb una bonificació del 100% en la seva quota. Encara que l'impost continuava vigent, no hi havia obligació de declarar ni de pagar. Això es va fer per impedir que cap Comunitat Autònoma establís un impost similar, ja que teòricament era un tribut establert per l'Estat (encara que no fos exigible) i cedit a les Comunitats Autònomes.
Al 2011 es va recuperar l’impost de forma "transitòria" i s'ha anat prorrogant any rere any. Finalment, el 2021 es va derogar la norma que preveia la seva desaparició i ara és un impost indefinit.
L'instrument utilitzat per convertir l'Impost sobre el Patrimoni en un impost indefinit va ser la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per l’any 2021.
Davant aquesta situació, el PP ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat que ha estat admès a tràmit i la patronal catalana, Foment del Treball, ha presentat un recurs a la sala del Tribunal contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional, perquè es plantegi per aquest tribunal una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.
El contingut del recurs d’inconstitucionalitat, ja admès a tràmit, és sobre l'increment del tipus marginal màxim de l’Impost sobre el patrimoni, que va passar del 2,5% al 3,5%, la qual cosa podria anar en contra del principi de no confiscatorietat que estableix la constitució, ja que en alguns casos, l'efecte conjunt entre l'IRPF i l'Impost sobre el Patrimoni pot representar el 60% dels ingressos del contribuent.
A més, la derogació del caràcter temporal de l'impost, convertint-lo en indefinit, contradiu la prohibició d'establir nous tributs mitjançant una Llei de Pressupostos Generals.
Valdria la pena impugnar les declaracions de l'Impost sobre el Patrimoni dels anys 2021 i 2022?
Si finalment el tribunal declara la inconstitucionalitat del tribut, les autoliquidacions dels exercicis 2021 i 2022 podrien quedar sense efecte i procediria la devolució de les quotes pagades més els corresponents interessos de demora.
No obstant això, si el Tribunal Constitucional declara la inconstitucionalitat de l'Impost sobre el Patrimoni, podria determinar que els efectes de la sentència s'apliquessin a partir de la seva publicació i només als qui hagin impugnat les seves declaracions de 2021 i 2022, ja que aquestes liquidacions encara no són fermes.
Per als que no hagin presentat recurs, les declaracions de 2021 i 2022 podrien consolidar-se sense possibilitat de devolució basada en la inconstitucionalitat de l'impost.
Va passar quelcom similar amb la sentència del Tribunal Constitucional relacionada amb la Plusvàlua Municipal, la qual cosa va beneficiar els qui havien impugnat les liquidacions d'aquest impost en el seu moment i va excloure els qui no ho havien fet abans de la sentència del Tribunal.
Conveniència de sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions dels anys 2021 i 2022
Aquesta situació ens porta a plantejar la conveniència de sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions dels anys 2021 i 2022 abans que el Tribunal Constitucional es pronunciï.
No obstant això, cal valorar cada cas concret segons la quota pagada i els costos que comporti tot el procés de reclamació.
Li aconsellem estudiar el seu cas concret i, si escau, plantejar la corresponent rectificació de les seves autoliquidacions.
Des de Roca Vilà i Jurado, SLP, estarem encantats d'estudiar el seu cas.
Aquesta informació és de caràcter general i no constitueix assessorament jurídic. Per rebre assessorament o ampliar aquesta informació poden posar-se en contacte amb el nostre despatx
