Com pot una persona posseir una determinada criptomoneda?

Operar amb criptomonedes

Les criptomonedes es poden posseir per haver portat a terme l’activitat de mineria, per haverles comprat en un Exchange, o per haver-les rebut com a mitjà de pagament d’una venda o servei prestat.

A l’article 1 d’aquest consultori s’ha ofert una breu introducció a què són les criptomonedes i com funciona el seu ecosistema. Ara bé, com pot una persona posseir una determinada criptomoneda?

Les criptomonedes es poden posseir per haver portat a terme l’activitat de mineria, per haverles comprat en un Exchange, o per haver-les rebut com a mitjà de pagament d’una venda o servei prestat. Per aquest punt s’obviarà l’adquisició de criptomonedes per l’activitat de mineria, ja que aquesta ha estat explicada anteriorment.

Arribats aquí, cal introduir dos conceptes essencials: Exchange (o casa de canvi) i wallet (o moneder).

Un Exchange o casa de canvi és una plataforma que permet canviar qualsevol moneda fiat per una criptomoneda i, de la mateixa manera, canviar una criptomoneda per una altra criptomoneda. Algunes de les cases de canvi centralitzades més conegudes i utilitzades són Coinbase, Binance o bé Kraken. Ara bé, hi ha altres formes d’adquirir criptomonedes com poden ser: comprar-les directament a una persona o bé en un caixer de criptomònades (aquesta opció és utilitzada, per exemple, amb bitcoin, tot i que no és gaire habitual).

Ara bé, una vegada s’han comprat les criptomonedes, on s’han de custodiar? Aquí entre en joc el concepte de Wallet. Una Wallet és un dels elements més importants de l’ecosistema de les criptomonedes i la tecnologia Blockchain. Bàsicament, és un moneder virtual que permet gestionar les criptomonedes que una persona té en possessió. Per tant, és un software o un hardware que permet guardar les claus públiques i privades de les criptomonedes d’un usuari. Per entendre més bé aquest concepte, es pot comparar amb un compte bancari tradicional: el compte bancari en sí és la wallet, a partir del que existeix un número de compte bancari públic (IBAN), el qual s’utilitza per enviar i rebre diners (la clau pública) i, paral·lelament, cada usuari té una contrasenya per poder accedir a aquest compte bancari i poder realitzar operacions (la clau privada). Per tant, una wallet no guarda les teves criptomonedes, sinó les claus per poder accedir a elles.

Així doncs, quan una persona decideix adquirir criptomonedes en un Exchange o rebre diners d’un altre usuari, necessita una wallet, per tal de poder indicar a quina adreça rebre els fons.

Hi ha una distinció principal entre els moneders de criptomonedes: “hot wallets” (carteres calentes) i “cold wallets” (carteres fredes). Quan un usuari vol guardar les claus per les seves criptomonedes, ha de triar entre una cartera calenta o una cartera freda (o una combinació de les dues). Les hot wallets són carteres generalment connectades a internet i per tant vulnerables a atacs online; ara bé, són les que ofereixen més facilitat d’ús. Exemples de carteres calentes són les carteres d’aplicacions mòbil, d’escriptori o bé les carteres que els Exchanges creen als seus usuaris. Per la seva banda, les cold wallets generalment no estan connectades a internet i ofereixen majors nivell de seguretat per l’usuari. Ara bé, no són de tant fàcil ús, doncs moltes d’elles són dispositius similars a un USB, els quals requereixen de més passos per la compra i venda de criptomonedes.