Impost sobre les estades turístiques a Catalunya.
Novetats a Catalunya en l’Impost sobre les estades turístiques: noves tarifes, recàrrec municipal i canvis pràctics en reserves i facturació
La Llei 2/2026, de 6 de març (DOGC 10-03-2026) modifica la regulació de l’impost sobre les estades en establiments turístics de la Llei 5/2017, amb entrada en vigor l’1 d’abril de 2026. Tot i que la norma també introdueix ajustos en l’afectació dels ingressos, els canvis que, des d’un punt de vista operatiu, impacten més directament en el sector son l’actualització de les tarifes, la creació d’un recàrrec municipal per als municipis fora de Barcelona ciutat, i dues regles pràctiques sobre reserves anticipades i facturació.
En primer lloc, la llei aprova noves tarifes de l’impost mitjançant la modificació de l’article 34. Aquestes tarifes varien segons el tipus d’establiment o equipament turístic i la localització, diferenciant entre Barcelona ciutat i la resta de Catalunya, i preveient, per a la resta de Catalunya, un segon tram de tarifes a partir de l’1 d’abril de 2027. En conseqüència, a partir de l’1.4.2026 caldrà revisar els sistemes de parametrització de quotes per assegurar que el càlcul de l’impost s’efectua amb el tipus correcte segons el territori i la categoria d’allotjament.
Una segona novetat rellevant és la incorporació del nou article 34 ter, que habilita els municipis a establir, mitjançant ordenança municipal, un recàrrec sobre les tarifes de l’impost. Ara bé, la llei delimita de manera expressa el seu abast temporal i quantitatiu: encara que un ajuntament l’aprovi, aquest recàrrec només pot exigir-se respecte d’estades efectuades a partir de l’1 d’octubre de 2026. A més, fixa un límit: el recàrrec té un import màxim de 4 euros per categoria i, en tot cas, no pot superar l’import de la tarifa vigent del tipus d’establiment corresponent. L’entrada en efectes del recàrrec municipal queda vinculada al règim d’eficàcia propi de les ordenances: s’aplica des del primer dia del període de liquidació immediatament posterior a la publicació de l’ordenança en el butlletí oficial provincial, sempre que s’hagi formalitzat el conveni previst per a la transferència dels imports recaptats.
La llei també resol una qüestió especialment pràctica: què passa quan hi ha reserva anticipada. La regla és que s’aplica la tarifa vigent en el moment de fer la reserva, però només quan es compleix una condició: que en aquell mateix moment es satisfaci tant l’import de la reserva com el de l’impost, incloent-hi, si escau, els recàrrecs municipals. Aquest criteri dona seguretat en la determinació de la quota quan el consum de l’estada es produeix després d’un canvi de tarifes, sempre que el pagament s’hagi realitzat amb la reserva.
Finalment, en matèria de facturació, la reforma reforça l’obligació que l’establiment consigni a la factura, de manera diferenciada de la resta de conceptes, l’import de la quota de l’impost, indicant el nombre d’unitats d’estada i el tipus aplicat. I si l’establiment es troba en un municipi que ha aprovat recàrrec, la quota que s’ha de reflectir es determina aplicant al nombre d’estades l’import resultant de sumar la tarifa de l’impost i el recàrrec municipal, és a dir, tarifa + recàrrec. Aquest punt és clau per garantir coherència entre el càlcul, l’import cobrat al client i la informació que consta a la factura.
