Quan Hisenda aplica l’estimació indirecta per determinar la base imposable d’una empresa
En el context d’una inspecció tributària, si Hisenda no pot obtenir prou informació per calcular la base imposable d’un impost, pot recórrer a l’anomenada "estimació indirecta". Aquest mètode es fa servir en situacions específiques en què l’empresa no compleix amb les seves obligacions comptables o fiscals de manera adequada.
Els casos més comuns on s’aplica l’estimació indirecta són els següents:
Quan l'empresa posa obstacles o es nega a col·laborar amb la Inspecció.
Si hi ha un incompliment greu de les normes comptables.
Quan les declaracions fiscals són incompletes, incorrectes o no s’han presentat.
Si no hi ha comptabilitat disponible, ja sigui perquè ha estat destruïda (encara que sigui per causes alienes a l’empresa).
En aquests escenaris, Hisenda utilitza altres fórmules per determinar la base imposable, com ara dades estadístiques del sector, l’aplicació del marge comercial del mateix àmbit d’activitat o fins i tot la simulació dels resultats segons el règim de mòduls, en el cas de professionals autònoms.
A més, molts dels supòsits que porten a la utilització de l’estimació indirecta també impliquen un increment de les sancions per les quantitats que no s’hagin declarat correctament. Per tant, és essencial que les empreses compleixin amb les seves obligacions fiscals per evitar l'aplicació d’aquest sistema, ja que les conseqüències poden ser greus tant en termes econòmics com sancionadors.
Aquesta informació és de caràcter general i no constitueix assessorament jurídic. Per rebre assessorament o ampliar aquesta informació poden posar-se en contacte amb el nostre despatx.
