IRPF i deduïbilitat de la pèrdua produïda per una estafa d’internet
L’AEAT s’ha pronunciat diverses vegades sobre la deduïbilitat de les pèrdues ocasionades per una estafa d’internet, manifestant el següent:
Quan sigui possible identificar l'autor de l'estafa l'import defraudat no dona lloc a una pèrdua patrimonial, ja que en principi es considera que hi ha un dret de crèdit davant de l'estafador, per la qual cosa s'aplicarà l'article 14.2.k) de la Llei de l'IRPF , i la pèrdua serà imputable a l’exercici en què es compleixi el termini d’un any des de l’inici del procediment judicial destinat a l’execució del crèdit.
Quan no sigui possible identificar l'autor de l'estafa, l'import defraudat constitueix una pèrdua patrimonial en la mesura que no es pugui determinar l'existència d'un dret de crèdit contra l'estafador perquè se'n desconeix la identitat. Això no obstant, la pèrdua només es pot declarar quan quedi justificada tant l'existència de la compra com la quantia defraudada, i per l'import no cobert per cap assegurança, corresponent als òrgans de gestió i inspecció la valoració de les proves que s'aportin. S'imputa al període impositiu en què es produeix l'estafa.
Aquesta informació és de caràcter general i no constitueix assessorament jurídic. Per rebre assessorament o ampliar aquesta informació poden posar-se en contacte amb el nostre despatx.
